divendres, 12 de gener del 2018

Duna, diari d'un estiu

A la Duna, una nena 12 anys posen com a deures de vacances escriure un diari. D'entrada, li fa una mandra terrible, fins i tot troba que escriure un dietari és una idea descabellada, ella que el curs següent ja anirà a l'institut... Però com que aquell estiu també és capgirat perquè la mare de la Duna ha marxat de vacances i l'ha deixada a ella i les seves germanes, la Lia literata i la Gal·la Galeta, amb l'avi Ignasi perquè necessita descansar i retrobar-se...

Un avi que està de molt mal humor i fa coses molt estranyes, que es tanca a les golfes on amaga un secret inconfessable i on plora, plora molt la mort de la seva dona, la Teresa, l'àvia de la Duna. És un estiu una mica boig perquè la Duna coneix en Max i sent aquelles papallones a l'estómac difícils de definir... la Duna té la primera regla i la mare qui sap on para! Ben pensat, potser escriure el diari no és tan mala idea...
La Duna hi explica què fa cada dia, la sorpresa que les germanes i les cosines preparen per l'avi, a veure si l'animen. Hi explica les trucades que rep de la mare, la quantitat de gomes d'esborrar que compra l'avi, però sobretot hi explica la seva amistat amb en Max, el primer petó, la força de l'amistat

Muriel Villanueva

  • Per pensar, per comentar:
  • T'agrada jugar amb nens més petits que tu?
  • Si t'enteressis d'un misteri, intentaries descobrir-lo?
  • Com t'imagines a la Duna?


6 comentaris:

  1. M'agradat molt el llibre. El que m'ha sorprès molt es que en Max tigui tans secrets. A més a més jo em pensava que en Max seria el germà de la Duna, però no hu es m'ha sorpres molt el llibre, però m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit R.M.M.
      Ja t'has acabat el llibre?
      Per què et pensaves que en Max seria el germà de la Duna? Jo no recordo res que m'ho fes pensar.
      Fins aviat.

      Elimina
  2. Jo el llibre de duna el tinc a casa és de la meva mare i me l'estic acabant de llegir!! Mola molt!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia T.
      A mi també m'agrada molt aquest llibre, trobo que té alguna cosa de poètic.
      Un petó

      Elimina
  3. El llibre Duna m'agrada molt i em sembla molt divertit però a la vegada poètic com dius tú. Però tinc nomès una curiositat... Perquè el pare d'en Max li diu a la Duna que si pot ajudar al seu fill (en Max) a l'institut? No et sembla extrany?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola V.
      La veritat és que no em va semblar estrany, però ara no recordo molt bé l'episodi, em tornaré a llegir el llibre.
      Fins aviat

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.